Com ja hem fet en les evaluacions anteriors, hem tornat a fer una actualització. En aquest cas es tracta de Kant com a filòsof il·lustrat.
Kant, un pensador il.lustrat
Kant és l'últim gran pensador de la filosofia moderna, la qual començà amb Descartes. Si bé és cert que Descartes havia iniciat la filosofia moderna establint un nou criteri de veritat, que suposava posar a la raó humana com a jutge suprem enfront de l'autoritat de les sagrades escriptures o dels filòsofs més prestigiosos, aquest programa solament va ser complit per ell en el terreny teòric, el del coneixement.
Per a comprendre en tota la seua dimensió les idees desenvolupades per Kant cal tenir en compte el tipus de problemes de fons als quals tracten de donar resposta els pensadors il·lustrats. Seran els pensadors il·lustrats, i entre ells Kant, els que aplicaran sistemàticament la crítica de la raó als temes morals, polítics i religiosos, intentant que la llum de la raó il·lumine (d'ací "il·luminisme", "il·lustració") el que fins llavors havia sigut per a ells foscor, superstició i submissió a l'autoritat. Amb açò la Il·lustració va contribuir a preparar ideològicament l'adveniment de les revolucions burgeses de finals del segle i a acabar amb el poder absolut de les monarquies tradicionals.
Kant, com tots els filòsofs il·lustrats, ha trencat ja amb la idea medieval de que el poder té un origen diví, i defensa que l'únic principi de legitimació de l'estat i del poder polític és el consentiment dels ciutadans: perquè l'autoritat del governant siga considerada com a legítima cal que siga consentida pels ciutadans. Per tant, en l'origen de la societat civil ha d'haver-hi un pacte.
Encara que Kant hi està d’acord amb tots els ideals de la Il·lustació, convé assenyalar que no es va moure en les proximitats dels centres ntel·lecuals d'Europa on es gestaven les idees d'aqueix moviment. Ell mai va eixir de Königsberg, la seua ciutat natal, la qual cosa no li va impedir estar al dia de tots els esdeveniments mundials de rellevància, tant en l'esdevindre polític com en el referent al món intel·lectual i de les publicacions.
No obstant açò, si la Il·lustració va ser, en molts dels seus aspectes, una popularització general de conceptes i idees. Kant es va mantenir totalment al marge d'aqueixa actitud; el seu pensament, molt al contrari, sempre es va desembolicar en nivells estrictament tècnics i professionals.
Ara bé, convé destacar, finalment, un element que separa a Kant de la resta dels il·lustrats: encara que ell va realitzar una forta crítica a la Metafísica i les seues pretensions, i fins i tot a la religió, en cap cas va atacar a la fe i a les creences, en les quals basa, principalment, la possibilitat de la moralitat en els éssers humans.
