GEOGRAFIA: EL SISTEMA ESPANYOL DE TRANSPORTS

Aquest que us presentem es l'últim treball que fem en l'assignatura de Geografia de 2n de Batxillerat .El treball ha sigut elaborat per Fran Ferrer, Javi Casañ i Pere Alapont i en ell tractem el tema del sistema espanyol de transports.Aprofundim en el transport aeri i el transport terrestre.Ací baix podeu observar el mapa mental que hem elaborat amb l'aplicació MINDOMO i el power point que també hem realitzat. Esperem que siga del vostre agrat.

MAPA MENTAL MINDOMO

El_sistema_de_transports_espanyol

View more presentations or Upload your own.

Ens agradaria fer una xicoteta valoració del treball que hem realitzat. Ha sigut un tema molt interessant per a tractar ja que es de completa actualitat i ens servirà per a les nostres vides. Gràcies a ell, ara coneguem un poc millor la xarxa de transports de l'estat espanyol, tant terrestre com aèri. A més, els components del grup hem sabut organitzar-nos bé el treball, de manera que no se'ns ha fet gens pesat. Esperem que us aprofite per al futur i , per qué no, per al present...

BIOGRAFÍA DE KANT

Aquesta presentació que veieu ací baix inclou el context històric, filosòfic i polític del filòsof que estem treballant a l'últim trismestre, Immanuel Kant i ha sigut elaborat per Pere Alapont Cánovas.Espere que us agrade¡¡ Vinga, apreteu que el curs s'acaba i hem d'esforçar-nos al màxim.Un abraç.

KANT POWER POINT

View more presentations or Upload your own.

ACTUALITZACIÓ.

Com ja hem fet en les evaluacions anteriors, hem tornat a fer una actualització. En aquest cas es tracta de Kant com a filòsof il·lustrat.

Kant, un pensador il.lustrat

Kant és l'últim gran pensador de la filosofia moderna, la qual començà amb Descartes. Si bé és cert que Descartes havia iniciat la filosofia moderna establint un nou criteri de veritat, que suposava posar a la raó humana com a jutge suprem enfront de l'autoritat de les sagrades escriptures o dels filòsofs més prestigiosos, aquest programa solament va ser complit per ell en el terreny teòric, el del coneixement.

Per a comprendre en tota la seua dimensió les idees desenvolupades per Kant cal tenir en compte el tipus de problemes de fons als quals tracten de donar resposta els pensadors il·lustrats. Seran els pensadors il·lustrats, i entre ells Kant, els que aplicaran sistemàticament la crítica de la raó als temes morals, polítics i religiosos, intentant que la llum de la raó il·lumine (d'ací "il·luminisme", "il·lustració") el que fins llavors havia sigut per a ells foscor, superstició i submissió a l'autoritat. Amb açò la Il·lustració va contribuir a preparar ideològicament l'adveniment de les revolucions burgeses de finals del segle i a acabar amb el poder absolut de les monarquies tradicionals.

Kant, com tots els filòsofs il·lustrats, ha trencat ja amb la idea medieval de que el poder té un origen diví, i defensa que l'únic principi de legitimació de l'estat i del poder polític és el consentiment dels ciutadans: perquè l'autoritat del governant siga considerada com a legítima cal que siga consentida pels ciutadans. Per tant, en l'origen de la societat civil ha d'haver-hi un pacte.

Encara que Kant hi està d’acord amb tots els ideals de la Il·lustació, convé assenyalar que no es va moure en les proximitats dels centres  ntel·lecuals d'Europa on es gestaven les idees d'aqueix moviment. Ell mai va eixir de Königsberg, la seua ciutat natal, la qual cosa no li va impedir estar al dia de tots els esdeveniments mundials de rellevància, tant en l'esdevindre polític com en el referent al món intel·lectual i de les publicacions.

No obstant açò, si la Il·lustració va ser, en molts dels seus aspectes, una popularització general de conceptes i idees. Kant es va mantenir totalment al marge d'aqueixa actitud; el seu pensament, molt al contrari, sempre es va desembolicar en nivells estrictament tècnics i professionals.

Ara bé, convé destacar, finalment, un element que separa a Kant de la resta dels il·lustrats: encara que ell va realitzar una forta crítica a la Metafísica i les seues pretensions, i fins i tot a la religió, en cap cas va atacar a la fe i a les creences, en les quals basa, principalment, la possibilitat de la moralitat en els éssers humans.

Moral Cartesiana. Mindomo.

La moral provisional: Necesidad y máximas.

Open publication - Free publishing - More moral

ACTUALIZACIÓN: DESCARTES Y LA RELIGIÓN.

En esta entrada os expondremos lo que supone la religión para Descartes y luego lo compararemos con un filósofo posterior a él: Hume.

            Descartes demostró la existencia de Dios como causa externa de la existencia de la idea de perfección en nuestra conciencia, es decir, Descartes define a Dios como idea innata, la cual es necesariamente existente y que fundamenta la existencia del mundo exterior. Siendo que nosotros somos imperfectos porque dudamos, de nosotros no puede provenir nuestra de idea de perfección. Por lo tanto esta idea debe de provenir de un ser que sea perfecto, el cual es para Descartes, Dios. Y si este ser denominado Dios es perfecto, no puede ser engañador y no puede habernos hecho de modo tal que nos confundamos cuando creemos estar en la verdad, ya que podemos equivocarnos porque no somos perfectos, pero no estamos hechos para el cometer esos errores. Por lo tanto, con Dios como garantía, el conocimiento lógico y el matemático recobraban su seguridad. Respecto del conocimiento sensible, él pensaba que éste hace referencia al de las ideas adventicia, las cuales son las ideas que pueden explicarse a través de la experiencia perceptual que tenemos del mundo, es decir, las ideas que corresponde al conocimiento empírico.

             Por otra parte, sea cual sea el veredicto que posteriormente se haya hecho del método de Descartes en el campo de a la religión, debemos confesar que Descartes ajustó con un gran espíritu su lealtad al catolicismo. Entre los máximos fundamentos que adoptó para seguir su carrera sin peligro, se localiza en primer lugar la de «conservar constantemente la religión en que por la gracia de Dios había sido instruido desde la infancia... Después de haberme asegurado de estas máximas y haberlas puesto aparte con las verdades de la fe, que han sido siempre las primeras de mi creencia, juzgué que podía deshacerme libremente del resto de mis opiniones». (Discurso sobre el método, p. III.)

A continuación compararemos el pensamiento religioso de Descartes con el de un filósofo posterior, el escocés David Hume.

Por su parte Hume se muestra duro ante el problema religioso, pero eso no significa que rechace la idea de la existencia de Dios, sino que rechaza la pretensión de un conocimiento cierto de su existencia y naturaleza. Sin embargo sí que niega su existencia apelando al problema del mal en el mundo. La religión tiene su origen en el sentimiento de miedo de la gente y en la ignorancia de las causas de los eventos terribles de la naturaleza. En su libro Historia natural de la religión, defiende una evolución a partir del politeísmo, hasta llegar a la idea abstracta de la divinidad propia de las religiones monoteístas. Por lo tanto, para Hume Dios representa un enigma, ya que no existen pruebas físicas de éste y por lo tanto piensa que la idea de Dios es un puro consuelo para el hombre, ya sea por temor a la muerte, por sufrimiento, etc…

En conclusión, la idea que tiene Descartes de Dios es la que muchos en la actualidad tienen en el mundo. Creemos en la existencia de Dios como ser perfecto y creador, sin una religión específica, ni absolutista...